Els Bolets

Pinetell

DESCRIPCIÓ

Barret de 5 a 20 cm de diàmetre, convex de jove, amb el temps aplanat i en forma d’embut al final, de colors variables entre vermellosos i ataronjats, amb franges concèntriques de colors més marcats.
· Peu cilíndric ataronjat amb les fossetes de colors més marcats.
· Carn de color blanquinosa, que agafa al tall tonalitats ataronjades i després verdoses.
· Làmines fines i atapeïdes, de color taronja, que es trenquen amb facilitat.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: rovelló, rovelló d’obaga.
Família: russulàcies.
Coneixement: segurament el bolet més conegut i buscat a tot Catalunya.
Hàbitat: surt a les pinedes, aclarides o joves, li agrada la llum, en tot tipus de sòls i des de la terra baixa fins al Pirineu.
Època de l’any: des de final d’estiu en punts de muntanya, fins als primers dies d’hivern a la terra baixa.
Valor culinari: molt apreciat arreu, per la seva textura i el seu gust fort. La millor forma de cuinar-lo és a la brasa.
Comercialització: fresc és el bolet amb més pes comercial que hi ha a Catalunya, durant tot l’any també el podem trobar en pots de conserva.

Altres espècies: rovelló d’avet (Lactarius salmonicolor), rovelló de pi negre (Lactarius queticolor).

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Hem de tenir en compte que, tot i ser un bolet comú en tot el territori català i que surt en tot tipus de pinedes, els boscos més productius que trobem a Catalunya són les pinedes joves i aclarides de pi roig, de tota l’àrea pirinenca i prepirinenca i de punts aïllats de les muntanyes de Tarragona i la Catalunya central. També són força bones, però amb menor mesura, les forests de pinasses del Solsonès i altres punts de la depressió central. Als boscos de pi blanc de l’estatge basal mediterrani i de l’interior, tot i no ser rar, és més escàs. Altres espècies també comestibles semblants al pinetell i que podem trobar a casa nostra són el rovelló d’avet (Lactarius salmonicolor), que creix a les avetoses de la Val d’Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell i la Cerdanya, i el rovelló de pi negre (Lactarius queticolor), que apareix entre 1.700 i 2.300 metres, en el sostre fores- tal de les serrala-des pirinenques.

__________________________________________________________________________________

Reig

DESCRIPCIÓ

Barret de 8 a 20 cm de diàmetre. De color groc ataronjat. Aplanat de vell, en estat primerenc té forma d’ou tancat dins una membrana blanca, moment en què popularment s’anomena ou de reig.
• Peu groc amb un anell del mateix color, i una volva blanca a la base de la cama.
• Carn blanca, grogosa sota la cutícula. D’olor molt suau i poc marcada.
• Làmines lliures i atapeïdes, de color groc.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: ou de reig, oriol, monjola. Família: amanitàcies.
Coneixement: bolet molt conegut i buscat allà on surt. A casa nostra es coneix més per la fama que ha pres últimament que per la seva abundància.
Hàbitat: generalment, és considerat un bolet silicícola i termòfil propi de climes mediterranis. Creix en boscs aclarits de sureres i altres alzines, i més rarament en roures i castanyers. Difícil de trobar per sobre els 800 m d’altitud.
Època de l’any: d’agost fins a final d’octubre, difícilment els mesos de juny i juliol.
Valor culinari: actualment un dels bolets més apreciats, molt utilitzat en l’alta cuina.
Comercialització: és un dels bolets més cars que hi ha als nostres mercats. Gran part dels ous de reig que es comercialitzen a Catalunya són procedents de països de l’Est com Bulgària, Macedònia…
Altres espècies: entre totes les espècies de cogomes o amanites, tant les comestibles com les tòxiques, només el reig bord (Amanita muscaria) ens pot provocar algun dubte. El reig bord és un bolet tòxic que es diferencia perquè té les làmines i la carn blanques, el barret més vermell i petites berrugues de color blanc.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

El reig és una espècie silicícola de caràcter termòfil que creix sota boscos aclarits d’alzines, sureres, roures, castanyers… El moment òptim per a la seva recol·lecció és pocs dies després de les fortes tempestes de final d’estiu i començament de la tardor. Les serres del Montnegre, l’Ardenya, les Gavarres i racons poc elevats del Montseny i del sud-oest de la comarca d’Osona són probablement els millors indrets on anar a caçar aquest preuat bolet.

__________________________________________________________________________________

Camagroc

DESCRIPCIÓ

· Barret petit, de 3 a 6 cm de diàmetre, de color marró en forma d’embut i de marge irregular.
· Peu buit, prim i llis, molts cops aixafat, de color groc.
· Carn prima i escassa, de grogosa i molt perfumada.
· Làmines inexistents.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: rossinyolic.
Família: cantarel·làcies.
Coneixement: bolet molt buscat i conegut a les nostres comarques, sobretot a la Catalunya central, Bages, Berguedà i Solsonès.
Hàbitat: en boscos de pins, en llocs humits, de preferència calcícola.
Època de l’any: de la tardor fins a l’hivern.
Valor culinari: molt apreciat i utilitzat en estofats, guisats, truites i també com a condiment.
Comercialització: fàcil de trobar-ne de sec durant tot l’any, però també podem trobar-ne en fresc als nostres mercats durant la tardor i començament de l’hivern.
Altres espècies: una espècie molt semblant i que popularment també anomenem camagroc és el Craterellus lutescens, que surt en sòls silicis. Gastronòmicament té la mateixa qualitat i es diferencia de l’altre perquè els plecs de sota del barret són grisos.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Amb l’excepció dels boscos de pi negre d’alta muntanya, trobarem el camagroc a la majoria de les pinedes del nostre territori, des de la costa fins als Pirineus. En anys plujosos pot aparèixer en abundància, ja que aflora en colònies molt nombroses, sobretot al final de la tardor. Les obagues calcícoles, de pi roig i pinassa dels Pre- pirineus, la Catalunya central, muntanyes de Tarragona i els ports de Tortosa–Besseit són els millors hàbitats i on tindrem l’oportunitat de collir-ne més quantitat.

__________________________________________________________________________________

Marçot

DESCRIPCIÓ

Barret convex, carnós, de 10 a 15 cm de diàmetre, de color gris blanquinós, de jove, a gris pissarra amb el temps.
· Peugros i robust, blanc amb tonalitats grises.
· Carn blanca i compacta, d’olor suau i gust dolç.
· Làmines separades i gruixudes, de color blanc, grisós amb el temps.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: bolet d’esquirol, escarlet de primavera.
Família: higroforàcies.
Coneixement: espècie molt coneguda i valorada en països alpins de l’Europa central. A Catalunya poca gent el coneix, tenen certa tradició a collir-lo els boletaires del Pirineu i als voltants del Montseny, contrades on aflora el marçot.
Hàbitat: en boscos de coníferes de muntanya sobre terrenys silicis, amb menor mesura en planifolis, també en sòls àcids.
Època de l’any: pot començar a sortir a començament de març en planifolis a prop del Montseny i fins al mes de juny en pinedes i avetoses d’alta muntanya.
Valor culinari: considerat exquisit pels cuiners que el coneixen. S’utilitza per fer estofats i guisats.
Comercialització: a diferència de països com Suïssa, on és una espècie molt apreciada, a Catalunya gairebé no té valor comercial. Altres espècies: l’època i l’hàbitat en què apareix el bolet d’esquirol fan difícil cap confusió amb cap altra espècie.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

A Catalunya el marçot pot aparèixer en hiverns humits i temperats a partir del mes de febrer. Els boscos d’alzines i roures de la comarca d’Osona a prop del Montseny són segurament el millor lloc per trobar els marçots més primerencs. A l’alta muntanya, però, afloren de l’abril fins al juny, en les fosques pinedes i avetoses que creixen sobre substrats àcids. El nord del Ripollès i de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà,la Val d’Aran i alguns racons de la serra del Verd i d’Ensija, a la comarca del Berguedà, són l’hàbitat d’aquest curiós bolet.

__________________________________________________________________________________

Cep

DESCRIPCIÓ

· Barret de 10 a 35 cm de diàmetre, en forma de tap de cava quan és jove, d’hemisfèric a pla amb el temps, de color variable, blanquinós, avellana, beix clar…
· Peu robust i gruixut de color blanquinós.
· Carn densa blanca, immutable, tot i que amb l’edat es va estovant.
· Porus de color blanc, atapeïts de jove, amb el temps grocs i, finalment, verds.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: sureny, ciureny.
Família: boletàcies.
Coneixement: des de fa pocs anys s’ha convertit en el bolet més apreciat i buscat als Pirineus.
Hàbitat: creix en boscos de muntanya, en fagedes i coníferes de pi roig, pi negre i avet, té preferència pels sòls silicis.
Època de l’any: si el temps acompanya, pot començar a sortir a mitjan juny, i a partir d’aquí aprofita les pluges d’estiu per aflorar de forma intermitent fins als primers freds de tardor.
Valor culinari: un dels millors bolets de la nostra cuina i també darrerament un dels més utilitzats.
Comercialització: es comercialitza tant fresc, durant la temporada, com en conserva, assecat i congelat, durant tot l’any.
Altres espècies: a Catalunya podem trobar diverses espècies de ceps o surenys, Boletus edulis, Boletus pinophilus, Boletus aereus, Boletus aestivalis…. tots molt apreciats i de valor culinari semblant.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Els boscos de muntanya silicícols i descalcificats són l’hàbitat d’aquest preuat bolet. El Boletus edulis el trobarem a les fagedes i boscos de coníferes dels Pirineus, des de la Val d’Aran fins al Ripollès, i en menor mesura a l’àrea del massís del Montseny i en punts de les Guilleries. El Boletus pino- philus aflora en les forests de pins d’alta muntanya. El Boletus aestivalis, al costat de roures, castanyers i alzinars, després dels temporals d’estiu. I, finalment, el Boletus aereus, conegut a les comarques de Girona amb el nom de sureny, fructifica sota les sureres, alzines, roures i castanyers, a tota l’àrea del Montnegre, les Gavarres, l’Ardenya i en cotes baixes del Montseny i les Guilleries.

__________________________________________________________________________________

Molleric

DESCRIPCIÓ

· Barret de 5 a 14 cm de diàmetre, de color marró, hemisfèric de jove,convex amb el temps, de cutícula fàcilment separable de la carn.
· Peu cilíndric de 5 a 10 cm d’alçada per 1,5 a 2,5 de gruix, de color grogós, amb l’edat pren tonalitats marrons.
· Carn de color groc a blanquinós, d’olor agradable.
· Porus de color groc.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: moixí, pinetell.
Família: boletàcies.
Coneixement: per la seva abundància, és un bolet bastant conegut, però poc apreciat pels boletaires.
Hàbitat: aquesta espècie de molleric, el Suillus granulatus, surt en les pinedes, sobretot en les de pi roig.
Època de l’any: final d’estiu i tota la tardor.
Valor culinari: tot i ser considerat un bon comestible, és un bolet amb poca tradició gastronòmica a les nostres comarques.
Comercialització: difícil de trobar fresc als nostres mercats i botigues. S’ha arribat a utilitzar en conserva, barrejat amb altres bolets.
Altres espècies: hi ha una gran varietat de mollerics, com el Suillus luteus, Suillus collinitus, Suillus bellini…, tots considerats comestibles de poca qualitat.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Les pinedes són l’hàbitat natural de totes les espècies de mollerics. El molleric ver (Suillus granulatus), igual que el molleric calçat (Suillus luteus), prefereix els boscos de pi roig de l’estatge muntà. El moixí (Suilus bellini) surt en les forests de pi blanc de la terra baixa i el litoral mediterrani, el molleric rosat o de peu rosa (Suillus collinitus) apareix en qualsevol pineda, però especialment en terrenys calcaris.

__________________________________________________________________________________

Fredolic

DESCRIPCIÓ

.· Barret cònic de jove, després aplanat i ondulat, de 3 a 9 cm de diàmetre, de color variable entre gris clar a gairebé negre.
· Peu cilíndric, fibrós i fràgil, d’entre 3 i 6 cm d’alçada, de color blanquinós o gris clar. · Carn blanca prima i trencadissa, d’olor i gust poc apreciables.
· Làmines fràgils, amples i separades, de color grisenc.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: negret, brunet, freduluc.
Família: tricolomatàcies.
Coneixement: bolet molt conegut i buscat a les nostres contrades, tant a la Catalunya central com al Pirineu.
Hàbitat: vora les pinedes, rarament en altres coníferes, té preferència pels sòls calcaris.
Època de l’any: surt a la tardor, fins a les primeres glaçades fortes. En anys temperats pot arribar a créixer fins al mes de febrer.
Valor culinari: excel·lent comestible i de gran tradició a la cuina catalana, molt utilitzat per a sopes, remenats i truites.
Comercialització: en podem trobar de fresc durant la temporada. També en conserva tot l’any, però atenció, la majoria de marques que en comercialitzen, per no dir totes, utilitzen altres espècies per omplir els pots.
Altres espècies: cal anar amb compte amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), bolet molt tòxic, que es diferencia perquè té el barret escamós i és més molsut i gros que el fredolic (Tricholoma terreum).

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Les pinedes calcícoles són el seu hàbit natural. Si el temps meteorològic acompanya, és força abundant ben entrada la tardor en una bona part de Catalunya. Aquesta espècie té una certa predilecció per les zones esclarissades i els boscos relativament joves. Tot i que no ens serà difícil collir-ne en boscos de pi blanc, és a les forests de pinasses i pi roig on creix de forma més abundant. Per tant, els hàbitats idonis per anar a caçar fredolics els trobem al centre i al sud de les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Berguedà i Ripollès, i també en una bona part de les zones forestals del Pallars Jussà, Lluçanès, Moianès i les serres tar- ragonines de Pra- des i els Ports.

__________________________________________________________________________________

Llenega blanca

DESCRIPCIÓ

• Barret de 3 a 12 cm de diàmetre. De jove, convex, i després, aplanat. Viscós i de color crema a groc palla.
• Peu cilíndric, blanquinós i viscós.
• Carn blanca o lleugerament groga. Forta, de jove, més tova al cap del temps
• Làmines amples, gruixudes i separades. De color blanc.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: llenega groga, mocosa.
Família: higroforàcies.
Coneixement: bastant apreciada pels boletaires de les comarques de muntanya.
Hàbitat: en boscos de coníferes, sobretot als de pi roig. Bolet gairebé exclusiu dels boscos dels Pirineus i Prepirineus. Època de l’any: durant tota la tardor.
Valor culinari: és un bolet força apreciat en algunes comarques. S’utilitza per acompanyar plats amb carn, sobretot guisats i estofats.
Comercialització: sovint la trobarem fresca durant la temporada a mercats dels Pirineus i a la Catalunya central. Costarà de trobar-la en pots de conserva, etiquetats com a llenega blanca, normalment se substitueix per altres espècies, sobretot de cultiu.
Altres espècies: l’Hygrophorus chrysidon de color blanc amb tonalitats grogues, creix en planifolis de sòls silicis.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

La llenega blanca té el seu hàbitat a les pinedes de pi roig dels Pirineus i Prepirineus. Aflora entre els mesos d’octubre i desembre. Si les pluges acompanyen i les condicions són les idònies, surt en abundància formant importants i extenses colònies. Un bon lloc per anar a buscar llenega blanca el trobem a les pinedes properes al coll del Cantó, entre les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. L’Alta Ribagorça, el nord del Pallars Jussà, el centre sud del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el nord del Solsonès i el Berguedà, així com en punts de la Cerdanya i el Ripollès, trobarem els millors racons per anar a caçar aquest preuat bolet.

__________________________________________________________________________________

Llora

DESCRIPCIÓ

• Barret de 4 a 15 cm de diàmetre, convex de jove, obert i pla al final. De colors variables, amb tons violaci, morat, marró, verdós…
• Peu cilíndric, de color blanc, sovint tacat amb tons violacis.
• Carn blanca, d’olor suau i gust agradable.
• Làmines blanques i bastant denses.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: cuagra, puagra.
Família: russulàcies.
Coneixement: poc apreciada i recollida per la major part dels boletaires catalans. En canvi, en contrades com al País Basc, és un bolet de gran valor. Hàbitat: en boscos de planifolis, rarament en pinedes.
Època de l’any: en anys de pluja pot sortir a la primavera, a l’estiu i fins a la darreria de la tardor. Valor culinari: tot i ser potser la millor de totes les llores, a Catalunya té poc valor gastronòmic.
Comercialització: gairebé inexistent en el nostre territori.
Altres espècies: hi ha altres llores o cualbres que també són bons comestibles, com la llora verda (Russula virescens), que creix sota roures, castanyers, alzines i sureres en terrenys silicis; la cualbra (Russula vesca), de barret de color vinós i que apareix en planifolis i coníferes. Cal anar amb compte amb totes les cualbres que popularment s’anomenen escaldabecs, molt picants i de gust desagradable.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

Aquesta espècie apareix en boscos de planifolis, especialment d’alzines, roures i castanyers. També, de forma puntual i dispersa, en algunes pinedes de muntanya i en suredes en terrenys àcids. A Catalunya, les millors zones per anar a caçar la llora les trobem als voltants del Montseny, les Guilleries i l’àrea volcànica de la Garrotxa. També en podrem collir en molts racons de la serralada litoral del nord de Barcelona i sud de Girona, l’Albera, la Garrotxa empordanesa i en punts dels Pirineus.

__________________________________________________________________________________

Moixernó

DESCRIPCIÓ:

• Barret de 3 a 12 cm de diàmetre. Convex i plegat de jove, aplanat al final. Colors que van del blanc al crema.
• Peu cilíndric i molt robust, del color del bolet.
• Carn Forta. Blanca i molt compacta. Amb olor i gust suau de farina fresca.
• Làmines. Juntes i molt primes. Color blanc cremós.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: bolet de primavera, bolet de Sant Jordi.
Família: tricolomatàcies.
Coneixement: no tan conegut a la terra baixa com a la muntanya, on és un bolet molt preuat i buscat.
Hàbitat: en prats de muntanya, formant erols entre l’herba.
Època de l’any: des de mitjan abril en llocs temperats fins a començament de juliol en prats alpins, rarament més tard.
Valor culinari: excel·lent comestible amb poca tradició a casa nostra. En canvi, en regions com Navarra i el País Basc és molt preuat i considerat un dels millors bolets.
Comercialització: a diferència d’altres llocs, a Catalunya és difícil de trobar-lo als mercats.
Altres espècies: el moixernó de tardor (Leucopaxilus candidus), de talla més grossa i totalment blanc, creix a la tardor en prats i clarianes de bosc. Considerat bon comestible, però de menor qualitat.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

El moixernó és un bolet de prat que creix en terrenys calcícoles. Any rere any, durant la primavera, apareix formant erols a les mateixes boleteres. A Catalunya, el trobem distribuït per les zones obertes de prats i herbassars calcaris del Berguedà, com els de la serra del Montgrony; de l’Alt Urgell, als plans de Taús; del Solsonès, al pla de Busa; al Pallars Sobirà, a la vall d’Àssua, i en altres racons de les comarques del Ripollès, Cerdanya, Alta Ribagorça, Val d’Aran i Pallars Jussà.

__________________________________________________________________________________

Múrgola

DESCRIPCIÓ:

• Barret de 5 a10 cm de diàmetre i fins a 12 cm d’alçada. De forma cònica, a vegades arrodonida. Bolet que forma una sèrie d’alvèols amb nombroses concavitats i costelles. Color amb tonalitats marrons, amb el pas del temps ennegreix.
• Peu blanc, irregular, buit, tou i fràgil.
• Carn blanquinosa, prima i molt escassa.

DADES D’INTERÈS

Altres noms: rabassola, múrmula.
Família: morquelàcies.
Coneixement: molt coneguda i preuada pels bons boletaires.
Hàbitat: en boscos de coníferes, sobretot els de pi roig i avet; també en terrenys remoguts, talats o cremats.
Època de l’any: és una espècie primaveral, de final de març fins al mes de juny. Valor culinari: excel·lent comestible, molt utilitzat en l’alta cuina, en cremes, remenats….
Comercialització: rarament es pot trobar fresca, i sempre a un preu força elevat. La trobarem assecada en mercats i botigues durant tot l’any, sovint barrejada amb altres espècies de múrgoles, com la múrgola rossa (Morchella rotunda)…
Altres espècies: a Catalunya trobarem diferents espècies de múrgoles, com la múrgola rossa (Morchella rotunda), de color blanc crema que creix en boscos de ribera i en terrenys oberts. També hi ha altres espècies, com la Morchella deliciosa, la Morchella purpurescens i la Morchella vulgaris, totes molt semblants a la Morchella conica, i comestibles de la mateixa qualitat.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

La múrgola és una espècie cosmopolita, que es troba als cinc continents. Bolet sapròfit que aflora a la primavera en una gran varietat d’ecosistemes, amb clares preferències pels sòls bàsics, i en menor mesura en terrenys àcids. En anys plujosos i temperats és possible trobar les diferents espècies de múrgoles a bona part del territori català. Els boscos vells i poc alterats de pi roig dels Pirineus són, juntament amb les àrees cremades, els camins i terrenys remoguts, el millor hàbitat per a la Morchella cònica. Per a la múrgola rossa, ho són els boscos de ribera, amb abundant matèria orgànica, i els prats de muntanya amb arbustos espinosos.