La llei d’Arizona: immigració il·legal i drets de les minories

El politòleg i corresponsal a Estats Units escriu un nou article per Crònica.cat. Aquest cop ens parla de la llei contra la immigració il·legal a Arizona que ha destapat el debat sobre si es combatia un delicte o si fomentava la persecució racial.

.

14.05.2010 – 01:05 – Món

Entre el desastre ecològic del golf de Mèxic i l’intent d’atemptat a Times Square,  ha quedat una mica eclipsada una tercera mala notícia que ens arribava dels Estats Units. Es tracta de la llei contra la immigració il·legal de l’Estat d’Arizona, de 23 d’abril, aviat modificada, com veurem.

El seu aspecte més controvertit és que s’ordenava a la policia demanar els papers de residència als individus que considerés “raonablement sospitosos” de ser immigrants il·legals. Ara bé, com determinar la sospita raonable? La majoria de vegades, i més en el context d’Arizona, un territori fronterer amb Mèxic, la resposta és clara: per les característiques ètniques. Però, a banda de la condició fronterera i de la pressió migratòria, Arizona compta amb una població hispana consolidada, que no pot ser confosa amb els nouvinguts.

En el rerefons del problema hi ha l’explosiva situació en el país veí, que fa que molts nordamericans tinguin por del contagi, i més després de l’assassinat d’un ranxer dins la mateixa Arizona, a 20 milles de la frontera, el passat dia 10 d’abril. En aquest difícil context, no és estrany que una enquesta revelés que el 70% dels habitants d’Arizona recolzava la llei.

Davant el dubte suscitat per la llei, el president dels Estats Units va ordenar immediatament al secretari de Justícia investigar si discriminava les minories i era, per tant, inconstitucional. L’acusació de que la seva aplicació reposaria de facto en fer un “perfil racial” sembla irrebatible.

L’examen del Departament de Justícia ha portat els legisladors d’Arizona a modificar la llei, novament publicada el dia 30 d’abril. De totes les esmenes, dues són canvis de fons. Una d’elles reconeix la competència federal en immigració:  “qui faci complir la llei ha de ser facultat pel govern federal, que és qui en últim terme verifica la situació legal dels individus”. L’altra fa referència a la no discriminació: “els agents que faran complir aquesta llei i les agències de qualsevol subdivisió política de l’Estat d’Arizona no han de considerar la raça ni l’origen nacional (de la persona en qüestió) excepte en l’extensió prevista per les Constitucions dels Estats Units i d’Arizona”. És interessant veure que la supressió d’una sola paraula –“sols”– ha estat suficient per capgirar el sentit d’una norma, perquè el redactat primitiu deia que les autoritats “no consideraran sols la raça, el color o l’origen nacional…”. La nova redacció prohibeix directament que aquests siguin criteris vàlids i denuncia la discriminació racista.

Analitzada la norma, es pot prendre el pols al debat social. En un programa de la CNN, que confronta Russell Pearce, redactor de la llei, i una advocada hispana, s’exposen punts de vista divergents. El primer afirma que “no es persegueix una raça sinó un delicte”, però no dubta a vincular immigració amb delinqüència. La segona subratlla que els immigrants “contribueixen a l’economia”. Els dos, però, coincideixen en que el govern federal no ha fet prou.

Tot plegat, en efecte, ha posat en relleu que cal reformar la legislació federal sobre immigració, una promesa electoral d’Obama arraconada i ara, potser, a punt de revifar-se. En aquest sentit, si els tres diaris principals d’Arizona no veuen res de positiu en la llei local, un d’ells, The Yuma Sun, afegeix que tindrà un efecte col·lateral positiu: “l’enfrontament entre l’Estat i la Federació pot arribar al Tribunal Suprem, i això seria una bona cosa perquè aclariria que és el govern federal qui controla la política d’immigració, no els estats”.