La invitació feta per Aigües de Manresa d´endur-se carpes de l´Agulla va contra la llei

L'empresa municipal es defensa dient que "la llei no aclareix res i apliquem el sentit comú"

.INGRID FONTMANRESA
A qui s'emporti peixos del llac de l'Agulla, seguint la invitació d'Aigües de Manresa, pot sortir-li molt car. Diverses normatives d'aigües continentals, com és el cas del llac de l'Agulla, fixen la Generalitat com a òrgan competent en matèria de pesca i la Llei 22/2009, del 23 de desembre, estableix una sanció d'entre 6.001 i 120.000 euros a les persones que s'enduguin carpes, una espècie amb protecció especial. El director d'explotació d'Aigües de Manresa, Ricard Tomàs, reconeix que "no sé si tenim competència o no", però es defensa dient que "la llei no aclareix res i apliquem el sentit comú".

.
El campió estatal d'aigua dolça d'enguany, el manresà Bernat Martínez, ha manifestat que les declaracions del director d'explotació d'Aigües de Manresa, Ricard Tomàs, a aquest diari (vegeu Regió7 del 12 d'agost), "fomenten i promouen l'incompliment de la llei i per tant exposen els ciutadans a possibles sancions". En aquest sentit, Martínez ha fet notar que l'Estatut de Catalunya diu a l'article 119 que "correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial", que inclou "la regulació, la planificació, l'ordenació i la gestió de la pesca en aigües continentals", com, per exemple, el llac de l'Agulla. És per això que Martínez ha remarcat que "Aigües de Manresa no té cap competència en matèria de pesca" i ha advertit que endur-se "viu qualsevol dels exemplars de carpa que es capturi, es pot considerar una infracció molt greu, sancionada amb una multa d'entre 6.001 i 120.000 euros", ja que un cop pescat l'exemplar no es pot controlar què se'n farà. Aquest càstig està regulat per la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, que també xifra una multa d'entre 60 i 600 euros per als que sacrifiquin carpes.

.
El director d'explotació d'Ai-gües de Manresa, Ricard Tomàs, ha apuntat que "la llei [22/2009] preveu diferents escenaris i depenent de com es defineixi el llac de l'Agulla, si controlat [s'hi pot practicar la pesca sense mort o amb mort] o lliure [sense mort], es poden tornar els peixos a l'aigua o no. No sé ben bé què és el llac, però si el definim com a zona de pesca controlada no tinc clar que es pugui multar" per agafar peixos. Segons ha constatat aquest diari, però, el llac de l'Agulla no es pot considerar una zona de pesca controlada ja que, segons fixa l'article 28 de la Llei 22/2009, en aquesta modalitat, "a més de la llicència corresponent", es demana "l'obtenció del permís de pesca pertinent" i s'entén que l'Agulla no tramita autoritzacions per pescar, sinó que els pescadors hi van només amb la seva llicència. Així, l'article 27 inclouria el llac de l'Agulla i explica que la zona de pesca lliure sense mort "s'ha de fer amb la condició de retornar immediatament a les aigües de procedència, de la manera menys lesiva possible, tots els exemplars capturats, llevat dels casos de competicions esportives i de la resta d'excepcions establertes per aquesta llei".

.
D'altra banda, Tomàs ha apuntat que "no voldríem en cap cas crear polèmica. Fins ara hem intentat fer compatible la funció principal del llac, subministrar aigua a la ciutat, amb la d'usos recreatius. Entenem que el llac té un entorn on fer activitats. Si no és compatible, només queda una alternativa: dir que el llac és un dipòsit i prohibir-hi la pesca".
.
Del mar es pot emportar tot

,
La Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, diu que la pesca marítima recreativa és la "que es porta a terme per esplai o per esport, sense ànim de lucre ni interès comercial, i sense que les captures obtingudes puguin ésser objecte de venda o transacció". Per tant, s'entén que els aficionats a la pesca, amb llicència, poden endur-se les captures a casa per consum propi.