La biodiversitat de la Mediterrània, la més amenaçada del món

03/08/201 11:11

Segons els científics del Cens de la Vida Marina

Els científics del Cens de Vida Marina publiquen a la revista PLoS One un inventari de la biodiversitat i distribucions d'espècies marines conegudes i noves en 25 regions des de l'Antàrtida fins l'Àrtic. Els més de 360 investigadors que han participat en la seva elaboració en els últims deu anys documenten en aquest inventari la vida marina i ressalten tot el que queda per conèixer en els oceans. El cens, que destaca que la biodiversitat de la Mediterrània és la més amenaçada, serà la base per mesurar els canvis futurs.

"Coneixem molt, però hi ha encara molts hàbitats que es troben poc estudiats, com les zones del mar profund. Molts grups d'organismes tampoc es coneixen bé, sobretot els més petits, i fins i tot hi ha llacunes de coneixement importants en grups més visibles com els peixos o els mamífers marins ", assenyala a SINC Marta Coll, investigadora al Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) del CSIC, que ha dirigit el treball de síntesi sobre biodiversitat marina del mar Mediterrani.

Les aigües australianes i japoneses, que alberguen respectivament gairebé 33.000 espècies amb nom científic, entre les quals destaca el tauró blanc (Carcharodon carcharias), són les que acullen més diversitat. Els oceans de la Xina, la Mediterrània, i el Golf de Mèxic completen les cinc àrees amb major diversitat d'espècies conegudes. Els inventaris d'Indonèsia, Madagascar i el mar d'Aràbia estan encara en fase d'elaboració i pendents de ser lliurats.

En el cas del Mar mediterrani, els experts demostren que hi ha una gran biodiversitat marina "que es distribueix de manera heterogènia i es concentra en zones de l'oest mediterrani, mar adriàtic i Egeu, i nord d'Àfrica", destaca Coll que sosté que "només es coneix una part d'aquesta biodiversitat, queden encara moltes espècies per descobrir i làrees per estudiar, sobretot en les zones de l'est i del sud".

La Mediterrània compta amb 2.000 espècies endèmiques, igual que les aigües del Carib, la Xina i el Japó. Les regions amb major nombre d'endemismes són que estan aïllades com Austràlia (25% d'espècies endèmiques), Nova Zelanda (25%), l'Antàrtida i Sud-àfrica (el 50% d'espècies endèmiques ambdues regions).

La situació dels peixos és delicada a la Mediterrània. Els peixos constitueixen només entre el 3 i el 6% de les espècies en aquesta regió. No obstant, la Mediterrània és la que compta amb major nombre d'espècies invasores: més de 600 (el 4% del total de les espècies inventariades). La majoria d'elles han arribat des del Mar Roig pel Canal de Suez. Els mol·luscs, crustacis i peixos són els invasors més freqüents.

Segons la investigadora, en l'actualitat la biodiversitat marina del Mediterrani "es troba amenaçada per nombroses activitats humanes, com la sobrepesca i la destrucció dels hàbitats, la contaminació i l'eutrofització, la invasió d'espècies foranes i les conseqüències del canvi climàtic, entre d'altres factors ". A més, el Cens destaca que la biodiversitat dels mars més tancats, com el Mediterrani, el golf de Mèxic, les plataformes de la Xina, el Bàltic o el Carib, és la més amenaçada.

"El Mar Mediterrani pot estar arribant a una situació límit si no es protegeixen zones extenses i es dóna prioritat a una gestió sostenible dels seus recursos controlant les diferents causes d'impacte sobre la biodiversitat marina", adverteix Coll.

Els crustacis, el grup més nombrós

Segons els 360 científics del Cens, que publiquen l'inventari a PLoS One, el nombre total d'espècies animals i vegetals conegudes i amb nom assignat oscil·la entre 2.600 i 33.000, amb una mitjana propera a 10.750. Aquestes espècies pertanyen a una dotzena de grups taxonòmics. Una cinquena part de les espècies són crustacis (19%) que, juntament amb els musclos (17%) i els peixos (12% incloent-hi els taurons), constitueixen prop de la meitat de totes les espècies conegudes en les diferents regions.

La resta són "altres invertebrats" (5%) i "altres vertebrats" (2%) que inclou balenes, lleons marins, foques, aus marines, tortugues i morses. Això demostra que alguns dels animals marins més coneguts només representen una part mínima de la biodiversitat marina. Però, "la biodiversitat d'organismes microscòpics està pràcticament sense descriure, de manera que encara és difícil saber quin grup d'organismes són els més abundants en els nostres oceans", assegura la científica.

Quan es presenti el 4 d'octubre l'última estimació del Cens a Londres (Anglaterra), és probable que la xifra superi les 230.000 espècies, ja que moltes d'elles encara s'han d'incorporar al Registre Mundial d'Espècies Marines (que compta amb una llista de 185.000 espècies marines) i al Sistema d'Informació biogeogràfica (OBIS), que reuneix més de 30 milions de registres de projectes i 800 bases de dades.

Noves espècies i espècies per descobrir

Segons Coll, les investigacions han permès descobrir fins a la data 1.200 espècies marines noves per la ciència. A aquestes s'afegeixen les espècies encara no descrites que s'estima que representin del 39% al 58% a l'Antàrtida, el 38% a Sud-àfrica, el 70% al Japó, el 75% en les aigües profundes del Mediterrani, i més del 80 % a Austràlia.

"Per crear aquesta base, el Cens de Vida Marina ha explorat noves àrees i nous ecosistemes, descobrint noves espècies i generant cites d'espècies conegudes en nous llocs", apunta Patricia Miloslavich, científica sènior del Cens, directora d'estudis regionals i investigadora a la Universitat Simón Bolívar (Veneçuela).

Però un estudi recentment publicat a la revista Zootaxa, demostrava que encara queden per descobrir i descriure prop de 5.000 espècies de peixos marins (el doble dels que s'han descrit en els últims 19 anys), amb un total estimat de prop de 21.800 espècies de peixos marins a tot el món.

Els científics del Cens de la Vida Marina han combinat la informació generada en els darrers segles amb dades obtingudes durant el cens, iniciat l'any 2000. El treball permetrà orientar les decisions futures per a la investigació en aigües poc