L´Ajuntament rebutja el recurs al TC en contra de la Llei d´acollida
El ple manresà ha aprovat el nou pla d'immigració, que segueix les disposicions de la llei i del pacte nacional
/http%3A%2F%2Ffotos02.regio7.cat%2Ffotos%2Fnoticias%2F318x200%2F2010-08-27_IMG_2010-08-19_21.36.06__F00702R.jpg.jpg "Perramon (ERC); Camprubí (PSC); Llorens, de l'àrea d'Igualtat de la Diputació; i Rubio (ICV) en la presentació del Pla d'Immigració, el juliol <br/>")
ajm
REDACCIÓMANRESA
L'Ajuntament de Manresa ha manifestat el seu rebuig a l'actuació de la defensora del poble interina, María Luisa Cava de Llano, per haver presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Llei d'acollida, aprovada pel Parlament de Catalunya. El consistori, governat pel PSC, ERC i ICV, considera que, tal com estableix la llei, el català ha de ser la llengua preferent en el procés d'acollida d'immigrants, i troba "del tot inadmissible" que la defensora del poble ho vulgui impedir. Per això, l'insta a "repensar la seva decisió".
De fet, en l'última sessió plenària, el juliol passat, el consistori va aprovar l'actualització del Pla d'Immigració i Ciutadania Municipal, que segueix les disposicions de la Llei d'acollida i del Pacte Nacional per la Immigració. Ara, fonts de l'Ajuntament remarquen que "es continuarà treballant en el sentit que assenyala el pla aprovat".
L'objectiu fonamental del Pla d'Immigració i Ciutadania és dotar Manresa d'una eina transversal de gestió de la diversitat i el fet migratori, per promoure la convivència ciutadana i la cohesió social. Per aconseguir-ho estableix que una de les prioritats és potenciar l'ús de la llengua catalana i el seu aprenentatge com a vehicle de cohesió social i d'incorporació a la nova societat en el cas de les persones nouvingudes.
Fonts de l'Ajuntament de Manresa recorden que el panorama lingüístic de Catalunya ha canviat amb l'assentament de població de diferents orígens, ja que ara s'hi parlen unes 250 llengües. Tenint en compte aquesta diversitat, el Pla d'Immigració i Ciutadania considera "indispensable" l'ús d'una llengua que vehiculi la comunicació i que constitueixi "una cultura pública comuna". En aquest sentit, el document diu que "s'ha de potenciar la dimensió cohesionadora que ofereix l'ús públic de la llengua pròpia de Catalunya: el català". I afegeix que "la cultura pública comuna és l'espai compartit de comunicació, convivència, reconeixement i participació, per tal que la nació catalana continuï sent referent de tota la població que hi viu i treballa".