'L'agost d'un país en crisi', nou article de Víctor Terradellas

Quan només falta una setmana per acabar el mes d'agost, el president de la Fundació CATmón fa un anàlisi de com s'ha viscut aquest estiu a en una Catalunya en temps de crisi. Una crisi que 'que té les arrels en la pèrdua d?uns valors i d?uns principis socials' que 'ens aboca a un futur incert'.

26.08.2010 - 20:08 - Països Catalans

Una prèvia: aquest no és un article per amargar les vacances a ningú, però sí que mira de ser una reflexió sobre com vivim malgrat el context polític i econòmic que ens toca viure (i patir).

El món occidental viu una crisi sense gaire precedents i de la que difícilment podem entreveure la fi més enllà dels brots verds imaginaris que s’entesten a veure alguns irresponsables polítics. Una crisi, ja ho he escrit manca vegades, que té les arrels en la pèrdua d’uns valors i d’uns principis socials que de la mateixa manera que garantien un avenç i una cohesió, avui la seva absència en aboca a un futur incert.

A aquest context global, Catalunya hi afegeix un context polític poc matisable en el sentit que la metròpoli espanyola ha anat eliminant tots els grisos i envia senyals polítics i jurídics en el sentit que Catalunya serà espanyola o no serà, mentre des de Catalunya en fem la traducció que Catalunya afronta la tria entre l’opció nacional pròpia i l’aliena.

Un i altre context demanen a la societat un compromís amb els valors essencials de l’esforç, el treball, la solidaritat i la determinació per afrontar els reptes que ens cal assumir com a nació.

I, com cada any, aquest estiu sabem que hi haurà sorra, hi haurà sol, mar i senders de muntanya però potser seria interessant interrogar-nos com a individus i com a col·lectiu si no valdria la pena dedicar una part del nostre temps a pensar què farem i quina serà la nostra aportació en un país que vol i ha de construir un nou futur. Més enllà de les vacances, més enllà del necessari temps d’oci que volem compartir amb nosaltres mateixos i amb la gent que estimem, ha d’existir el nostre compromís amb el nostre futur i amb el futur dels nostres fills.

L’enyorat Ramon Barnils deia que la política la fas o te la fan. Un bon pensament per recordar aquest any en què ha semblat que uns personatges foscos d’un tribunal llunyà podien dir-nos qui som i com ens diem. Fals, ni aquest ni cap tribunal ens dirà com són però és igualment cert que cap de nosaltres pot renunciar al dret a bastir, pensar i aportar sobre allò que volem que sigui el nostre futur.

L’anomia a què ens va sotmetre una certa concepció de l’estat del benestar i una situació econòmica plàcida la podríem contraposar a l’esperit amatent i despert que ens ha de provocar una situació de crisi i d’incertesa política com la que vivim.

M’agradaria pensar que a la fi d’aquest estiu la nostra societat es retrobarà més descansada i més serena però, sobretot, més intel·ligent i més determinada que mai per guanyar un demà que és nostre però que ens cal vèncer.