Garzón i Samaranch

Miquel Strubell – Cofundador de Sobirania i Progrés

23.04.2010

Dues trajectòries aparentment molt diferents, però amb estranys i curiosos contrastos i semblances.

Un rep grans mostres de solidaritat per sectors progressistes, perquè està essent víctima d’un atac (judicial) sense precedents des de Falange, la dreta més rància, pels seus esforços per localitzar cossos de gent afusellada i enterrada en fosses comunes, com la descoberta a València. La seva activitat ha tingut una gran transcendència internacional, sobretot pels seus intents d’acusar Augusto Pinochet de genocidi.

L’altre personatge, que acaba de morir, ha rebut un acte solemne de comiat aquest dijous al Palau de la Generalitat. Provenia de la dreta franquista, la Fa lange; circulen les seves fotos de rigor fent la salutació feixista més clàssica, braç en alt, o jurant fidelitat al règim. De 1967 a 1970 presideix el Comité Olímpico Español. És nomenat president de la Diputació Provincial de Barcelona pel representant de torn del règim. Són de lectura obligada les paraules escritessobre ell per Josep Maria Huertas Claveria. Però, un cop enterrat Franco, enamora els comunistes del règim soviètic, i esdevé president del comitè olímpic internacional, que transforma de dalt a baix. A Lausana, un petit estadi porta el seu nom, i el 1985 rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. La de la ciutat de Barcelona li arribarà el 1993.

Ja hem vist una coincidència entre els dos, la Falange. Però n’hi ha una altra: molts catalans recorden els incidents més foscos del passat del primer: l’arrest i tortura de nacionalistes catalans abans dels Jocs Olímpics de Barcelona … els Jocs que va aconseguir el segon.

.

Compartir: