Òmnium Cultural insta els partits catalanistes a recuperar "l'esperit d'anar junts" un mes després de la marxa del 10-J
Barcelona
Actualitzat a les 12:10 h 10/08/2010
Quan es compleix un mes de la històrica manifestació del 10-J, que va congregar més d'un milió de persones pels carrers de Barcelona, Òmnium Cultural torna a demanar als partits polítics catalanistes que defensin junts l'Estatut i el dret a decidir del poble de Catalunya. La presidenta de l'associació, Muriel Casals, hi ha insistit en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio". Casals fa una valoració "esperançada" de tot el que ha passat en aquest darrer mes després de la manifestació contra la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional.
Aquest dimarts, 10 d'agost, es compleix un mes de la històrica manifestació contra la retallada de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional que va portar als carrers de Barcelona més d'un milió de persones. Un mes després d'aquesta marxa, Òmnium Cultural torna a fer als partits catalans la mateixa demanda: que actuïn junts per defensar el dret a decidir del poble de Catalunya.
La presidenta de l'entitat, Muriel Casals, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" ha instat els partits a recuperar per a la Diada "l'esperit d'anar junts". Casals s'ha mostrat conscient de la dificultat que els partits polítics catalans que van defensar l'Estatut es posin d'acord, sobretot en un context preelectoral, ja que les eleccions -tot i que Montilla encara no les ha convocat- estan previstes per la tardor.
Casals ha volgut matisar que la unitat que es demana no es tradueix en una igualtat de propostes per part de tots els partits. La presidenta d'Òmnium ha deixat clar que és normal que existeixin diferents plantejaments però ha definit la unitat que demana als partits com el fet de "recórrer junts el màxim tros de camí possible" pel país.
Muriel Casals ha insistit així en la demanda que Òmnium Cultural ja feia fa uns dies en el manifest per la Diada en què lamentava que els partits catalans que defensen el text estatutari no s'haguessin posat d'acord per traslladar al Congrés dels Diputats -amb les resolucions del Debat de Política General- una declaració conjunta en defensa de l'Estatut com sí que ho van fer al Parlament de Catalunya. Una declaració, però, que l'entitat qualifica "de mínims". De fet, en aquest manifest l'entitat ja va demanar als partits "coherència" amb la marxa del 10-J que tenia com a lema "Som una nació. Nosaltres decidim".
Unitat difícil abans i després de la marxa
La unitat política entre els partits que defensen l'Estatut va perillar abans de la marxa per diferències amb l'encapçalament de la manifestació. El president Montilla i el PSC van demanar que fos una senyera el que encapçalés la protesta i no el lema triat per les entitats i partits que formen Òmnium. Finalment es va acordar una decisió salomònica: es va proposar una senyera amb els representants institucionals flanquejada per pancartes amb el lema per obrir la manifestació.
Després de la marxa, la següent prova d'unitat va estar al Parlament de Catalunya. Després de diferents estira-i-arronses entre els partits a favor del text estatutari, es va pactar una resolució al Parlament que va consistir a votar de nou el preàmbul de l'Estatut, per reafirmar-lo després de la retallada del TC. El text va rebre els vots de CiU, PSC, Esquerra i Iniciativa. La proposta, però, no es va poder traslladar al Congrés dels Diputats i aquí es va oficialitzar el trencament de la unitat dels partits catalanistes.
El trencament de la unitat també ha provocat malestar dins el PSC. El conegut com a sector catalanista, format entre d'altres pels consellers Antoni Castells, Montserrat Tura i Ernest Maragall, va criticar que els diputats del PSC a Madrid no fessin pinya amb els altres grups catalans. Poc després, Castells va anunciar que no anirà a les llistes de les eleccions i va convidar a repensar el projecte del socialisme català.
Entre recuperar l'Estatut i buscar la independència
Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el president Montilla va demanar al president del govern espanyol recuperar el text estatutari tombat pel TC. José Luis Rodríguez Zapatero es va mostrar disposat a intentar recuperar aquells preceptes de l'Estatut que, per motiu de forma -i no de fons- es van tombar en la sentència del Constitucional. El ministre Manuel Chaves va reiterar aquest compromís en la seva visita, ara fa uns dies, a Catalunya però no hi va posar calendari i es va advertir que seria un procés llarg i difícil.
Mentrestant, altres partits opten per la independència com és el cas d'ERC i altres partits que concorreran per primer cop als comicis catalans: Reagrupament, liderat per Joan Carretero, i Democràcia Catalana, al capdavant del qual hi ha l'expresident del Barça, Joan Laporta. Tant Laporta com Carretero han demanat una coalició independentista per a les eleccions però no s'ha concretat cap proposta.
La presidenta de l'entitat, Muriel Casals, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" ha instat els partits a recuperar per a la Diada "l'esperit d'anar junts". Casals s'ha mostrat conscient de la dificultat que els partits polítics catalans que van defensar l'Estatut es posin d'acord, sobretot en un context preelectoral, ja que les eleccions -tot i que Montilla encara no les ha convocat- estan previstes per la tardor.
Casals ha volgut matisar que la unitat que es demana no es tradueix en una igualtat de propostes per part de tots els partits. La presidenta d'Òmnium ha deixat clar que és normal que existeixin diferents plantejaments però ha definit la unitat que demana als partits com el fet de "recórrer junts el màxim tros de camí possible" pel país.
Muriel Casals ha insistit així en la demanda que Òmnium Cultural ja feia fa uns dies en el manifest per la Diada en què lamentava que els partits catalans que defensen el text estatutari no s'haguessin posat d'acord per traslladar al Congrés dels Diputats -amb les resolucions del Debat de Política General- una declaració conjunta en defensa de l'Estatut com sí que ho van fer al Parlament de Catalunya. Una declaració, però, que l'entitat qualifica "de mínims". De fet, en aquest manifest l'entitat ja va demanar als partits "coherència" amb la marxa del 10-J que tenia com a lema "Som una nació. Nosaltres decidim".
Unitat difícil abans i després de la marxa
La unitat política entre els partits que defensen l'Estatut va perillar abans de la marxa per diferències amb l'encapçalament de la manifestació. El president Montilla i el PSC van demanar que fos una senyera el que encapçalés la protesta i no el lema triat per les entitats i partits que formen Òmnium. Finalment es va acordar una decisió salomònica: es va proposar una senyera amb els representants institucionals flanquejada per pancartes amb el lema per obrir la manifestació.
Després de la marxa, la següent prova d'unitat va estar al Parlament de Catalunya. Després de diferents estira-i-arronses entre els partits a favor del text estatutari, es va pactar una resolució al Parlament que va consistir a votar de nou el preàmbul de l'Estatut, per reafirmar-lo després de la retallada del TC. El text va rebre els vots de CiU, PSC, Esquerra i Iniciativa. La proposta, però, no es va poder traslladar al Congrés dels Diputats i aquí es va oficialitzar el trencament de la unitat dels partits catalanistes.
El trencament de la unitat també ha provocat malestar dins el PSC. El conegut com a sector catalanista, format entre d'altres pels consellers Antoni Castells, Montserrat Tura i Ernest Maragall, va criticar que els diputats del PSC a Madrid no fessin pinya amb els altres grups catalans. Poc després, Castells va anunciar que no anirà a les llistes de les eleccions i va convidar a repensar el projecte del socialisme català.
Entre recuperar l'Estatut i buscar la independència
Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el president Montilla va demanar al president del govern espanyol recuperar el text estatutari tombat pel TC. José Luis Rodríguez Zapatero es va mostrar disposat a intentar recuperar aquells preceptes de l'Estatut que, per motiu de forma -i no de fons- es van tombar en la sentència del Constitucional. El ministre Manuel Chaves va reiterar aquest compromís en la seva visita, ara fa uns dies, a Catalunya però no hi va posar calendari i es va advertir que seria un procés llarg i difícil.
Mentrestant, altres partits opten per la independència com és el cas d'ERC i altres partits que concorreran per primer cop als comicis catalans: Reagrupament, liderat per Joan Carretero, i Democràcia Catalana, al capdavant del qual hi ha l'expresident del Barça, Joan Laporta. Tant Laporta com Carretero han demanat una coalició independentista per a les eleccions però no s'ha concretat cap proposta.
Publicidad